Igualtat versus diferència

Quasi sincrònicament, en la mateixa dècada dels setanta i principis dels vuitanta, apareixen els primers esbossos del que ha passat a conèixer-se com el feminisme de la diferència o de l’especificitat. Aquest corrent és fruit, en certa manera, del de la igualtat ja que nasqué com a conseqüència de l’entrada de les dones a les universitats, al saber filosòfic. La principal representant d’aquest corrent és la psicoanalista Luce Irigaray. D’altres, el grup de filòsofes de la Universitat de Verona conegut amb el nom de Diòtima (principis dels 80) o el nucli de dones que es mou al voltant de la Llibreria de Dones de Milan. Als Estats Units, podríem encabir-hi els grups d’autoconsciència nascuts en la dècada dels setanta.
Segons aquest corrent no hi ha un únic mode de ser humà, sinó dos. En altres paraules: les dones i els homes poden tenir idèntiques funcions, però l’experiència de viure un cos femení és distinta de l’experiència de viure un cos sexuat masculí.

Feminisme ara!